Salta al contingut

Guia

Quan els pares viuen separats: què rep cadascú, qui signa i com es paga.

Revisada el

La resposta curta

La separació, el divorci o la custòdia exclusiva no treuen la potestat parental. Mentre tots dos progenitors la tinguin, tots dos tenen dret a rebre la mateixa informació de l’escola sobre el seu fill, visquin amb ell o no.

Només una resolució judicial pot privar un progenitor de la potestat o prohibir-li el contacte amb el menor, i l’escola ha d’actuar segons el que digui aquesta resolució, no segons el que expliqui l’altre progenitor.

Per a les autoritzacions del dia a dia n’hi ha prou amb la signatura d’un dels dos; per a les decisions rellevants, com canviar d’escola, cal l’acord de tots dos o la decisió d’un jutge.


La potestat parental no depèn de la custòdia

El Codi civil de Catalunya, art. 233-8 diu que la nul·litat, el divorci o la separació no alteren les responsabilitats dels progenitors envers els fills, que mantenen el caràcter compartit i, en la mesura que es pugui, s’han d’exercir conjuntament. Fora de Catalunya, el Codi civil, art. 156 estableix el mateix exercici conjunt.

El Departament d’Educació ho trasllada a l’escola (DOIGC, Protecció de dades personals): sense una resolució judicial que digui el contrari, el centre ha d’entendre que tots dos progenitors conserven la potestat, no pot presumir ni valorar conflictes familiars i ha de garantir el dret d’informació a tots dos.

Qui rep què

L'AEPD és explícita: amb potestat compartida, i amb independència de qui tingui la custòdia, tots dos tenen dret a rebre la mateixa informació sobre el procés educatiu, i això obliga el centre a duplicar-la. Les notes, els informes, les tutories, les faltes i les circulars arriben a les dues cases.

La informació escolar només es dona als pares que tenen la potestat o als tutors, mai a altres familiars (avis, parelles noves) si no hi ha una autorització clara dels pares. Les persones que poden recollir l’alumne són una altra cosa: és una llista que l’escola ha de tenir al dia, també segons l’AEPD.

El pla de parentalitat ha de dir com es compleix el deure de compartir la informació sobre l’educació, la salut i el benestar dels fills (CCCat, art. 233-9). Això obliga els pares entre ells; no treu a l’escola el deure d’informar tots dos.

Les autoritzacions: quan n’hi ha prou amb un

El CCCat, art. 236-8 presumeix que, en els actes ordinaris, cada progenitor actua amb el consentiment de l’altre, i que en els actes que segons l’ús social fa normalment una sola persona, qualsevol dels dos pot actuar sol. Una sortida, el menjador o una extraescolar els pot signar un dels dos.

Les qüestions rellevants per al fill, com un canvi d’escola, s’han de decidir com digui el pla de parentalitat. Si els pares no s’hi posen d’acord, qualsevol dels dos pot anar al jutge, que decideix després d’escoltar l’altre i el fill si té dotze anys o prou judici (CCCat, art. 236-11 i 236-13). L’escola no fa d’àrbitre.

Ordres d’allunyament i restriccions de recollida

Segons l’AEPD, la duplicitat de la informació s’acaba quan s’aporta una resolució judicial que priva un progenitor de la potestat o una mesura penal que li prohibeix comunicar-se amb el menor o amb la família. El Departament afegeix que la càrrega d’acreditar-ho és de qui ho al·lega, amb la resolució vigent.

  1. Demana la resolució judicial (sentència, interlocutòria o ordre de protecció) i en desa la referència i la data.
  2. Llegeix què diu exactament: privació de la potestat, prohibició d’aproximació, restricció de recollida o només un règim de visites. Cada cosa té un abast diferent.
  3. Avisa només qui ho ha de saber: la direcció, la tutoria i la consergeria que fa la recollida.
  4. No ho comuniquis al progenitor afectat ni ho deixis entreveure en cap llista, circular o rebut.

Els rebuts quan paguen tots dos

El conveni regulador reparteix les despeses entre els pares. A l’escola li cal saber qui li paga què, i la manera més neta és que cadascú tingui el seu rebut i, si domicilieu, el seu propi mandat SEPA. Si un torna la seva part, la de l’altre continua cobrada.

Un repartiment al 50 % ha de quadrar al cèntim: si la quota és senar, algú paga el cèntim de més. Decidiu-ho per endavant (per exemple, el pagador principal) i que surti igual cada mes.

Preguntes freqüents

El pare no té la custòdia. Li hem de donar les notes?

Sí, si conserva la potestat parental. La custòdia no hi compta: amb potestat compartida, tots dos reben la mateixa informació. Només una resolució judicial pot canviar-ho.

La mare ens diu que el pare no pot venir a buscar el nen. Què fem?

Demaneu-li la resolució judicial que ho diu. El Departament recorda que el centre no pot limitar drets parentals sense resolució i que la càrrega d’acreditar-ho és de qui ho al·lega. Si hi ha un risc immediat, truqueu als Mossos o a la policia.

Per a l’excursió de final de curs, cal la signatura dels dos?

No. És un acte ordinari, i el Codi civil de Catalunya presumeix que cada progenitor hi actua amb el consentiment de l’altre. Si un dels dos s’hi oposa expressament, parleu-ne abans de la sortida.

L’àvia ens demana com va el seu nét. Li ho podem dir?

No, si els pares no l’han autoritzada clarament. L’AEPD diu que la informació escolar només es dona als pares amb potestat o als tutors. Que l’àvia el pugui recollir no li dona accés a les notes.

Si un progenitor té una ordre d’allunyament, li podem dir que hi és?

No. L’escola compleix la resolució, però no l’ha de revelar al progenitor afectat ni a ningú que no l’hagi de conèixer. Aquesta guia no és assessorament jurídic: davant d’un cas concret, llegiu la resolució amb el vostre advocat o el delegat de protecció de dades.

Com ho fa Auladia

Cada progenitor té el seu accés i els seus avisos. La mateixa autorització arriba a les dues cases i cadascú la signa des del seu mòbil, sense veure el que ha demanat l’altre. Els rebuts es reparteixen al cèntim, i el cèntim senar el paga qui figura com a pagador principal.

Quan la secretaria registra una resolució que priva un progenitor de la potestat, amb la referència i la data, el sistema li tanca totes les sessions i deixa de veure res del fill, també el que havia vist abans. Si pagava una part de la quota, continua veient i pagant els seus rebuts, i res més. Una ordre d’allunyament o una restricció de recollida es registra igual, i el sistema no revela mai que hi és: la resposta és la mateixa que si la dada no existís.

Quan una víctima té el domicili protegit, queda marcat i se’n registra cada consulta, però la protecció a totes les sortides (factures, certificats i exportacions) encara s’està completant.

Què veu cada família a Auladia

Fonts

Les normes i els documents oficials que cita aquesta guia.

  1. Llei 25/2010, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família: articles 233-8, 233-9, 236-8, 236-11 i 236-13 BOE
  2. Codi civil, article 156: exercici de la pàtria potestat BOE
  3. Guía para centros educativos: acceso a la información académica por padres separados Agencia Española de Protección de Datos (AEPD)
  4. Documents per a l’organització i la gestió dels centres: Protecció de dades personals Departament d’Educació i Formació Professional

Aquesta guia explica la norma; no és assessorament jurídic ni fiscal. Publicada el .

Ho vols veure a la pantalla?

A la demo t’ensenyem com ho fa Auladia amb les dades d’una escola inventada, i què encara no fa.

Demana una demo